Mercedes Duran entra a formar part de la Reial Acadèmia de la Història
La historiadora montcadenca ha estat distingida per la seva tasca d'investigació en l'àmbit del mosaic romà i el món ibèric.
La directora del Museu Municipal de Les Maleses de Montcada i Reixac i professora d’història de l’art a l’Institut Montserrat Miró, Mercedes Duran (Ourense, 1950), ha estat nomenada acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. Amb l’atorgament d’aquest títol el passat desembre, Duran passa a formar part del grup de 370 historiadors de l’estat espanyol a qui l’Acadèmia ha distingit pels seus mèrits en l’àmbit de la investigació.
La historiadora montcadenca destaca pels seus descobriments en el món del mosaic romà, en el qual és una experta reconeguda, i en el món ibèric, com la màxima impulsora de la investigació arqueològica al jaciment de Les Maleses, a la Serralada de Marina.
“És un honor formar part d’una institució de tanta tradició com l’Acadèmia al costat de noms com Martí de Riquer i Pere Molas”, ha dit Duran, qui porta 38 anys fent classes a l’Institut Montserrat Miró i més de vint com a directora del Museu, organisme del qual és fundadora.
Jornades sobre "Trastorns, malestars i diversitat. Com abordem el TDAH?"
Cada època es confronta a la tensió entre allò que emergeix com a novetat i allò que roman invariable. Infants moguts i desatents en relació als aprenentatges n'hi ha hagut sempre. La novetat rau en la mentalitat contemporània, lligada a la pressa i a una noció del temps que no contempla l'espera ni el temps per a comprendre. Aquesta nova mentalitat hiperactiva que abasta el conjunt de la societat dóna un non al patiment dels infants i adolescents lligat als aprenentatges: TDAH, on conflueixen una diversitat de malestars i trastorns que cal esbrinar.
No es tracta doncs d'un judici sobre l'existència del TDAH sinó de comprendre -més enllà de la classificació diagnòstica- a què al·ludeix, com i quan es pot detectar a l'escola, la família, els serveis de salut i d'atenció precoç, com es diagnostica i quines implicacions legals, familiars i psicològiques té, com abordar aquestes problemàtiques més enllà d'un enfocament farmacològic.
Aquestes Jornades han volgut ser un espai de reflexió al voltant d'aquests interrogants. Un debat obert i interdisciplinari entre professionals de l'educació, famílies, juristes, metges/ses, psicòlegs/es, psiquiatres i treballadors/es socials concernits per aquesta problemàtica i per la seva diversitat.
Resum de les Jornades:
Resum de les Jornades:
MESTRES ÀVIES. RECUPERADORES DE CONTES
Fa tres anys, pels voltants de Sant Jordi, 5 mestres jubilades van decidir portar la narració oral a les escoles amb l’objectiu de fomentar i potenciar la tradició oral i la comunicació a través de la paraula. Avui, tres anys després, ja en són 11 les àvies que s’encarreguen d’explicar contes als infants i compten amb més de cent sessions a les escoles catalanes.
Dins del seu repertori predominen els contes populars, que expliquen sense gaire més recursos que la veu i la paraula, sense cap tramoia espectacular o cap efecte especial i sobretot, sense cap pressa. Creuen fermament en el poder de la narració oral, en un món dominat per la imatge, pels estímuls audiovisuals i per la immediatesa de les respostes. Aquestes dones aconsegueixen que els infants connectin amb la força i el gust d’escoltar una història que es transmet a través de la paraula.
Com a mestres que són, saben bé que l’oralitat és la millor manera d’iniciar un procés lectoescriptor, ja que ajuda a adquirir vocabulari, a organitzar el pensament, a adonar-se que la paraula oral es pot recollir per escrit, entre altres moltes coses. Són evidents els avantatges d’aquestes activitats, no només en termes acadèmics, sinó també en termes de construcció identitària, d’establir lligams entre generacions i de vinculació amb la nostra tradició cultural.
